Maleïts dilluns

Primer dia de la setmana i, com sempre a aquestes hores és negra nit.  Pesantor als ulls, sentiment de gansoner i tot sembla perfectament conjuminat perquè l'esdevenir sigui una dissort. No vull començar el dia. El que se'm dibuixa a la meva ment em desagrada i torno a plegar les pipelles dels meus ulls.

Fins que sobtadament un brogit esglaiador canvia les meves pretensions. M'alço a corre-cuita i m'empolaino en un tres i no res. Enfilo la ruta. Diuen que tots els camins duen a Roma però el meu sembla que només té un destí, fatídic destí que em retindrà de sol a sol.

Tot avança i cada cop les distàncies es sintetitzen com la polaritat dels imants, que precipitadament s'acuiten per retrobar-se.

El que m'espera penso que no pot ser bo però a ben segur que en perfet el jorn en podrem fer recapte d'alguna cosa bona. Concorren les hores i com recita la dita, el temps passa i la Joana balla.

Ja torno a ser a la meva zona de confort. Esbufego profundament i m'estiro ben llarg al meu llit. Fixo els ulls al sostre on s'il·lumina un univers que hi tinc dispersat. Començo a meditar i a fer còmput. Arribo a la conclusió que avui sé el mateix que ahir, però més u. Estic orgullós. Per tant, demà a pel més dos. Bona nit i tapa't.

Oriol, pel gansoner del meu fill i els seus cosins

P.D.:Tot plegat, som dilluns 5 de novembre.