Falta la Blanqueta

Dimecres, el sol encara no ha eixit, són tot just les sis. Segueix brusquejant de valent i això em té amoïnat. Fa dos dies que el ramat no surt a péixer herba fresca.

Em dirigeixo cap el cortiol, hi dono un esguard i miro que tot estigui en ordre. Sembla que  aquest llevantol va per llarg. Els posaré farratge a balquena per uns quants dies. Faig un recompte a bell ull com solo fer a diari i trobo a faltar la Blanqueta, el xai que va néixer en una nit de forta borrufada. Això em deixa a can rumia i començo a cercar-la furetejant qualsevol indret de l'estable. 

Finalment la localitzo a recer sota un moble on ordenava els estris de fer orri a saber si a gratcient per recollir-se d'un gotimall que hi havia. La Blanqueta és molt murri!! La vaig prendre agombolant-la tot fent-li moixaines.

I em vaig dir: "Joanot, recorda que el fill de la gata, rates mata".

I és que la mare de la Blanqueta feia el mateix!

Oriol