Retrobament

Les ones batien amb força sobre les ominoses roques que envellien allí pels segles dels segles (amén). El xipolleig  humitejava la fina arena que amb el sondroll de l'oneig semblava tenir vida pròpia.

I aquell ca per allí cabriolant darrera d'un xaró bastó que li aviava el que presumptament era el seu amo, o burgès, perquè amb els temps que corren i a ciutat només les cabòries d'una ànima desempobrida (perquè tots en algun moment hem tingut la butxaca eixuta) podia apeixar una mandíbula més a casa. 

Jo, oiós de tot, el guaitava atentament i m'evocava a algú, i el meu cos ja prou consumit per la guerra es començava a esglaiar.

El burgès, alt com un Sant Pau i prim com un fus, em mirava amb aires de grandesa. M'hi apropo per donar-li l'enhorabona per la seva posició benanant, perquè això és el que esperava, i en mirar-lo als ulls, ja hi som!!! Què collons fots tu aquí? Si estàs aquí vol dir que demà no tinc llet fresca!!

Sí, va assentir amb el cap l'àvol d'en Joanot. Amb cara de descregut faig  cops de cap amunt i avall com preguntant "...i com t'ho penses fer?" Qui munyirà les vaques?? En Joanot, impàvid, reitera aquell somriure sorneguer que em treu de polleguera, i m'interpel·la tot dient-me, ".. i tu on compres el cafè?". Bé, al comerç de la cantonada, oi?  Doncs jo al "paki" del Carrer de Vendre. Si alguna cosa he après de ciutat és que tot pot ser més còmode si tens enginy. El vacam s'alleta amb un einam que heu portat d'allí on no hi  ha pols. La llet que mercadegen a Can Cintu és de ma granja. En fet l'orri el parcer l'atansa a ciutat amb el tractor que romania desuet antany.  Per tant, segueixes bevent llet fresca de can Joanot i jo em vaig acabalant amb la patuleia com vos. 

Moralina lliure. N'hi ha moltes.

Darrera història d'en Joanot des del bus 1.1 cap a Can Fanga, per poc més, en un dijous 25 d'octubre del 2018 qualsevol.

Oriol